Fins ara els cds de Epica eren una mostra més d'aquest gòtic melòdic amb veu femenina, sense caure en la comercialitat, tranquil·let en general, amb els seus riffs més agressius però sent una perfecta banda sonora per als somnis d'una nit d'estiu. Doncs bé, amb aquest “The Divine Conspiracy” Simone Simons i els seus nois s'han passat al costat fosc del Gothic Metall, i creant un cd que bé podria ser la banda sonora del malson d'un enginyer en una freda nit de tempesta.
Aquests potents riffs que obrien les cançons per després tranquil·litzar-se i deixar tot el protagonisme a la veu de Simone arriben al final d'aquests temes amb la mateixa força del principi. Les veus masculines prenen un gran protagonisme, però més que ser Dark-Death, tenim veus al més pur estil Black, cosa que li dóna una mica més d'originalitat a aquest nou i atractiu cd d’Epica.
També prenen una rellevància absoluta els cors i segones i terceres veus per sota de la de Simone, cosa que imprimeix més força si és possible al disc, però, i com a únic punt negatiu del cd, ens deixa menys moments del que desitjaríem per gaudir de la veu d'aquesta preciositat en el seu estat més pur (però seguim tenint mitjos temps i temes més calmats on, evidentment , la protagonista és aquesta esplèndida veu femenina). Arranjaments orquestrals i una cuidada producció arrodoneixen un cd conceptual (excepte amb “Never Enough” que trenca l'homogeneïtat per a ser single a les ràdios comercials amants d’Evanescence i Within Temptation) que trenca amb el passat de la banda, però que promet un bon futur.

Lluís