Torna la banda navarresa de moda, i ho fa amb un aire lleugerament diferent al sorprenent "Eskuak Ukabilak", i al potent i melòdic "Libre". No es conformen amb copiar la fórmula, tot i que potser sí que els convindria obrir una mica les seves ments amb els ritmes de la bateria, que es van repetint cançó rera cançó des de fa ja massa anys. Malgrat tot, no puc amagar la meva debilitat per un grup que és capaç d'unir tants estils i no assemblar-se a res ni a ningú: si una cosa tenen Berri Txarrak és segell propi. Superada la primera cançó, una simple anècdota introductòria, ens trobem submergits de ple en els riffs potents característics del grup, i les melodies enganxoses d'un Gorka que sense fer grans proeses amb la veu, i evitant els crits afònics que tant estan de moda últimament, és capaç de transmetre emoció amb unes línies vocals, de nou, impecables. A destacar el single, "Oreka", bastant diferent al què ens tenen acostumats els amics Berri, i "Onak eta Txarrak" i "Gelanburria", amb unes de les millors tornades que ens han ofert aquest grup en tota la seva carrera. Brindo per ells.

Uri