 El primer que es percep al tenir el disc a les mans, com és llògic, és la portada, en aquest cas del magnífic dissenyador Travis Smith. Qualsevol projecte en el que estigui implicat aquest senyor sol ser sinònim de qualitat, com es pot comprobar en el llistat de grups per als que ha fet portades: Opeth, Novembre, Anathema... Beseech no és l'excepció, ens trobem davant d'un treball de metal gòtic de gran nivell, en el que podem percebre influències de clàssics com Theatre of Tragedy, Moonspell o Love like blood portades al seu pròpi terreny amb saviesa.
"Souls Highway" gaudeix d'una gran producció en que cada instrument està en el seu lloc just i adequat; una línea de baix constant i penetrant acompanya perfectament a la bateria i ajuda a les tènues atmòsferes de teclat a preparar el terreny per a les intimistes guitarres acústiques, les psicodèliques parts melòdiques i les profundes veus gòtiques. Personalment considero que el punt àlgid del disc el trobem al quart tema "Blinded" en que la complicitat música-oient arriba a la seva màxima expressió.
Per al meu gust, hi ha un parell de temes que trenquen una mica l'harmonia del conjunt del disc, em refereixo a la versió de "Gimme gimme" dels molt explotats Abba, que sembla com si haguéssin agafat la cançó original i l'haguéssin reproduit en un radiocasset al que se li estan esgotant les piles, i per altra banda el tema "Souls Highway" que dona nom al disc, en que Beseech deixen entreveure massa explicitament les seves influències de Love like blood.
En qualsevol cas, recomano enèrgicament (imagineu-vos que estic fent un cop de puny sobre la taula amb cara de mala llet) aquest disc a qualsevol consumidor habitual de metal gòtic.
Ivan Cateura
|
