I tornem amb les modes, que si disc homònim, que si el nom del disc molt més gran que el de la banda, que si el nom en japonès. i ara, a mitjans de 2011, la moda és ajuntar una frase i fer d'ella una sola paraula perquè sigui el títol. doncs val.
I parlant de modes, BetterTomorrow s'apunten a tenir a una banda important i amb moltes vendes com a referència, encara que en aquest cas, van a buscar el difícil, és a dir, mentre és fàcil agafar una samarreta blanca i posar-li el logo d'Addidas o de Nike, no és tan fàcil copiar un disseny friki que DolceGabana.
No agafen la samarreta blanca i li posen el logo, és a dir, no copien a Nickelback ni a qualsevol un altre dins del post-grunge que sigui fàcil de fer. En el cas de BetterTomorrow, apunten cap a 30 Seconds To Mars i aquesta espècie de rock alternatiu de tints post-grunge i sons post-U2. Però, per si no fos poc, no agafen la versió discogràfica dels Thirty, sinó que el so que trobem en aquest "Homeiswhereyourheartis" és el so que aconsegueixen els germans Leto en els videoclips, amb l a inclusió d'ambientació, efectes, pauses, samplers i atmosferes que originalment no estaven en les cançons del disc.
Curiós resultat el dels BetterTomorrow, amb un parell de temes una mica més directes, però amb un conjunt de disc més atmosfèric, un estil dirigit a un públic jove però un resultat final que acaba buscant un altre tipus de públic.
És un cd molt personal que provocarà a cadascun que ho escolti una reacció diferent, depenent dels seus gustos musicals, el seu estat d'ànim. és un bon experiment, però potser massa arriscat per presentar-se en societat.

Lluís