 Ha arribat un moment en què les bones maneres de fer d'en Jörn Lande a les veus fa que qualsevol projecte en el que participi resulti com a mínim interessant. Amb aquesta predisposició vaig començar a sentir aquest nou disc de Beyond Twilight (abans senzillament Twilight), i creieu-me que tot i així he quedat bastant impactat.
El responsable d'aquesta obra mestra del Metal èpico-progressiu amb tocs de power i pinzellades d'allò més obscures i depriments és en Finn Zierler, un home del renaixement pel que fa a les arts musicals, que a més de composar (entre altres coses, alguna peça de música clàssica), es dedica a les tasques productives i sap Déu a quantes coses més. Ell va composar el disc... ni més ni menys que entre el desert del Sàhara i les montanyes de l'Atles, sense disposar de cap instrument, només ell i una mica de paper... I suposo que això es nota en la complexitat dels matissos musicals que ens proposa; complexitat que en cap moment arriba a ser opressiva. Ans tot el contrari. Aquest magnífic disc té moltes rugositats, però al mateix temps és increïblement assequible per la bellesa de les seves melodies. A aquesta beutat contribueixen a més uns músics excel·lents, que exalcen amb els seus solos o bases rítmiques el que amb tota justícia ha de considerar-se com un dels discs de l'any, i un Jörn Lande, que manté, o àdhuc supera, la qualitat a la què ja ens té acostumats.
Un disc conceptual sobre els perills de la tecnologia que et manté en sopols de començament (tret de la intro parlada, que realment és una mica pobre) a fi. Un magnífic treball que barreja a la perfecció diversos estils per crear quelcom que si bé no és totalment nou, poc li falta.
Fausto
|
