Resulta que, com de costum
a la resta d'Europa s'ho munten millor que aquí. Dic,
que aquí tenim marques d'instruments que poden patrocinar
coses, no? I dic que també tenim "grans"
revistes de Metal que arriben a tots els racons, no? I dic
jo que hi ha sales, millors o pitjors, però hi ha sales
on es realitzen concerts, cert? Dic també que discogràfiques
en tenim, veritat? I dic, finalment, que hi ha grups disposats
a que vingui algú amb una oferta suculenta per a que
puguin treure d'una punyetera vegada un disc en condicions,
i no autoproduït, autograbat i autocagat... Llavors,
¿per què no hi ha històries com la que
s'han muntat a Alemanya on una sèrie de grups, concretament
Dyecrest, Persuader i aquests Beyond Surface, han aconseguit
un bon contracte discogràfic participant en un concurs?
Doncs perquè "Ehpain ih diferen", però
per mal...
Però aquests nois de Beyond Surface no mereixen que
en la seva crítica els hi deixi anar les penes peníssimes
de l'escena local, de forma que aniré al gra. Xavals
joves, que sense crear res de nou, s'han marcat un disc de
Rock/Metal Gòtic del pal Him, Charon, Sentenced o To/Die/For,
per donar totes les referències, d'una maduresa que
sorprèn tractant-se del seu debut i amb una producció
que la majoria de grups espanyols només poden somniar.
Tant podem trobar temes de guitarres ben distorsionades, acords
amb la distorsió anímica necessària per
crear aquest tipus de temes, i temes de tall molt més
intimista, tranquil i reposat, deixant-los en una bona posició
per poder arribar als que són seguidors del gènere
i als que no, també.
Ivan Sàez
|
