 Segurament som davant del disc més esperat dels darrers temps. Quatre anys han passat des del "Nightfall in Middle Earth", havent de calmar la nostra set amb projectes com Demons & Wizards o amb l'esperança finalment frustrada de tenir en la pel·lícula "El senyor dels anells" la banda sonora a càrrec dels alemanys. Bé, la veritat és que per calmar la nostra set és cert que alguna que altra cerveseta ha caigut, tampoc ho negarem ara.
És veritat que "A night at the opera" no és un títol de disc que es pugui relacionar ràpidament amb el grup tenint en compte la seva discografia fins al dia d'avui. El primer que se'm va passar pel cap va ser la idea de que aquest títol fos el reflex d'un canvi en l'estil d'aquesta banda germana i fins i tot vaig arribar a pensar que ens trobaríem amb qualsevol cosa gravada per complaure als fans més impacients. Però després d'escoltar aquest disc he pogut confirmar que lo de prendre el pèl no és l'estil dels de Hansi que han tornat com només els millors saben fer: amb una obra d'art. Musicalment segueix bastant la base marcada en el seu anterior disc, amb aquelles cançons estructuralment complexes, millorant-lo notablement en qualitat i doblant-lo en velocitat. La major presència de la bateria (que fa un més que bon treball i que per primer cop en 15 anys podem apreciar-ne el doble bombo que fins ara es venia sentint fatal), els magnífics cors (alguns italianets que creuen que en aquest aspecte van sobrats encara tenen molt a aprendre) y la importància que pren la melodia rítmica de les guitarres durant tot el disc, fan que l'oient rebi diferents sensacions al mateix temps, sensacions que van de la bellesa instrumental fins l'energia d'un disc poderós marcat per l'únic segell possible per aquests casos com és el de Blind Guardian. El paper de Hansi Kürsch a la veu és també excel·lent, encara que aquest treball l'haurà de rematar en directe, que és on un demostra el que realment val.
Resumint: excel·lent treball dels mags (no precisament els de Oz) que tornen a demostrar que els anys no passen per tots de la mateixa forma en el món de la música i que cada disc és un pas més cap a una constant evolució i perfeccionament d'un estil propi i únic en el món del power metal.
Sergi.
|
