Podríem dir allò d'"esperadíssim nou cd dels alemanys" i tot això. però ja fa anys que vam deixar d'esperar-lo, que si ara no està bé de la veu, que si ara està ocupat amb altres coses, que si ara no és bon moment. Ara que el calb de Tele5 s'ha passat a la Sexta, esperem que la gent del Reno Renardo retoqui el seu hit estiuenc de "Hasta a la Polla" i ja de passada inclogui una referència a l'espera per a aquest cd.
Però comentarem el disc en sí, o més que en sí, en el seu passat, atès que Blind Guardian fan com si aquests gairebé 5 anys haguessin estat una il.lusió, els professors es presenten davant la seva aula d'alumnes com en Fray Luis de León amb la seva mítica frase "Com dèiem ahir", sentència que va deixar anar després de, curiosament, gairebé cinc anys en la presó per ordre de la Inquisició.
El so és fantàstic, els detalls incomptables i excel.lents tots i cadascun d'ells, però és un cd anacrònic, que si no fos per aquest magnífic so, podríem ubicar perfectament en la segona meitat dels 90.
A més, no trobo cap tema a l'alçada d'un "Valhalla", un "Ashes to Ashes", un "Another Holy War", un "Mirror Mirror" o tants altres temes de Blind Guardian que ens han fet vibrar al llarg de les nostres vides, sembla que s'han concentrat tantíssim en els detalls i les orquestracions que han oblidat cercar el cor de la cançó, i et deixa una mica la sensació de què podrien perfectament ser cares B que han decidit millorar i polir fins a l'últim detall, però que no tenen l'essència d'una gran cançó.
Cal reconèixer que la segona meitat del cd es concentra una mica menys en tanta simfonia, i millora en aquesta barreja tan precisa que els fa únics de melodia i èpica, però en aquesta segona meitat també ens parlen de què fer quan es perd una batalla, però no parlen d'actuar de forma intel.ligent, admetre la derrota, i retirar-se per dedicar-se a una altra cosa quan veus que el teu moment va passar i la glòria va quedar endarrere, no és el moment per lluitar, és el moment per recordar les victòries entre companys de batalla, amb la copa en una mà i una bella senyoreta en l'altra.

Lluís