Sota un paisatge nocturn d'una peli d’en Tim Burton veiem les siluetes d'uns nens amb orelles de conill, buscant a algun estrany que camini amb ells. Aquests nens han escollit com a banda sonora un gòtic melòdic amb veu femenina, i vosaltres pensareu “què típic”. I aquí us equivoqueu, perquè us haureu confiat i haureu abaixat la guàrdia davant aquestes fosques i petites siluetes.
No és tan típic, els tocs electrònics que incorpora la música de The Birthday Massacre no és com Evanescence o Within Temptation, una mera producció que atreu a amants d'altres gèneres musicals, s'adequa més a l'esperit del gòtic electrònic. Però no només això, trobem guitarres i una producció més propera a un rock alternatiu que a res pertanyent al metall més comercial i agradable d'escoltar.
En haver-vos confiat, heu entrat en un laberint psicodèlic, la música que crèieu conèixer perfectament ara us desconcerta, aquest gòtic de veu femenina no és tan digerible com havíeu pensat amb les primeres melodies vocals, i aquesta col·legiala que semblava treure's la roba ara sembla estar-se preparant per esquarterar-vos…
Heu entrat al món de The Birthday Massacre, i una vegada dins cal decidir si sortir corrent o agafar-se de la mà d'alguna d'aquestes criatures diabòliques amb orelles de conill i deixar que et portin al fons del seu catau a escoltar el tercer disc d'aquests curiosos canadencs.

Lluís