Bé, podríeam resumir la crítica posant "un disc més de rock'n'roll guarro a més no poder", quedar-nos més amples que el compte bancari d'en Bill Gates i anar a fer la següent crítica, però per a que no sigui més gran la foto que el text, direm un parell de cosetes sobre aquest nou disc del senyor Taneli Jarva.

La primera és veure com sorprenentment s'han currat per fi un disc sencer, ja sabem que no estem parlant de death tècnic ni de metal progressiu-neoclàssic, pel que no destaca la tècnica instrumental, però sí que aquest cop tenim un disc com a tal, és a dir, no només un parell de cançons decents entre un grapat de palla, com venien essent els discos de The Black League.

No sé si l'assolir aquest resultat ha vingut donat per l'apropament del seu so al d'uns Motörhead (per cert, de forma descarada), però el resultat és bo i més variat que un disc d'en Lemmy & penya.

Disc especialment indicat per a les gèlides nits d'hivern on per a passar la fred et juntes amb els col·legues, molts litres d'alcohol i alguns mobles susceptibles de ser destrossats abans de l'albada...

Lluís