Desconeixíem a aquests finlandesos que ens presenten un segon disc de gòtic melòdic que, bàsicament, ens ha fascinat.
Sense caure en les modes, sense buscar parts simfòniques, numetaleres, veus femenines o apuntar-se a les tendències extremes, simplement gòtic melòdic amb una molt bona veu masculina al front.
Melodies molt ben assolides exaltades per una veu que sense buscar tons impossibles o filigranes increïbles , ens fascina tant per la seva modulació com per la seva elegància. Potser els gòtics més estrictes diran (si no estan ocupats tallant-se alguna que altra vena) que les tornades tenen un punt de comercialitat. No ho negaré, però a favor seu diré que també serveix per contrastar amb la sobrietat sinistra que manté la resta de cada cançó, i això afegeix altre tant a favor seu si el resultat d'aquest contrast és el que han aconseguit Blinded Rain.
Potser aquesta sobrietat musical, la serietat en la forma que han enfocat la seva música, eviti que pugui classificar-se aquest cd com un dels millors de l'any, ja que no és quelcom que escoltis i tendeixis a exclamar “brutal!”, però sí que és un cd que agrada de principi a fi i que et va enganxant una miqueta més cada vegada que l’escoltes.

Lluís