Sempre hem dit que alguna cosa rara té Alacant, o hi ha enterrat algun dispositiu alienígena, o mengen quelcom que la resta no mengem, o no són espanyols i ningú ho sap. Però en contra del que passa a la resta del país, en lloc de sortir grups de power-metall en la seva majoria, i en la seva majoria dolentíssims, aquí van apareixent grups d'estils tan dispars com 91 Suite, Nahemah, Overlife, Fúria Animal i els propis Blood entre molts altres. Cap s'assembla a l'altre, i tots són del millor d'Espanya (i part de l'estranger) en els seus respectius terrenys.
En el terreny industrial tenim als sempre impactants (per bé o per mal) Blood que amb aquest tercer disc s'allunyen (encara que no totalment) dels seus estimats Rammstein per declarar el seu amor per una altra banda industrial, els bojos, extravagants i menyspreats Turmion Kätilöt (per si de cas algú no té el curset CCC de “aprengui finlandès i li regalem una pandereta” us diré als qui no els conegueu que significa alguna cosa així com “La Llevadora de la Fi del Món”).
Sobretot el tema “Vudú” és el que més s'acosta a la música dels finlandesos amb uns teclats clavats als usats pels nòrdics, i a partir d'aquí la resta de temes es mouen entre l'estil dels Turmion Kätilöt i el d'uns Rammstein o el d'uns Unheilig.
Lletres en castellà i una música més directa (potser la pega del disc estaria en alguna tornada massa simple) que en anteriors treballs, mantenint aquesta magnífica producció i un so de baixos envolvent que serà la delícia dels amants del làtex ajustat.

Lluís