En aquesta vida he vist moltes coses: dones amb barba, cerveses calentes, tius amb bigoti jugant al paddel....el que em faltava per veure és el que ens proposen els Bloodflowerz en el seu disc de debut: una combinació entre gothic i new metal. Doncs sí, sembla ser que avui en dia tothom s'atreveix a fer qualsevol cosa per tal de cridar l'atenció, això sí, el dia que aparegui un grup de gothic/rumba jo plego y me'n vaig a meditar a sota un pont.

Sorprenentment i al contrari del que podria semblar, els Bloodflowerz han aprovat amb bona nota aquesta primera entrega discogràfica, tot i que, com ja he esmentat abans, la seva proposta és d'allò més arriscada.

La base en què es mou tot aquest entramat musical és el que avui entendríem clàssicament com gothic metal amb veu femenina, o sigui, més de lo mateix; però "Diabolic Angel" té la particularitat de que en moments puntuals et regala un riff contundent al més pur estil new metal i que, sorpresivament, queda perfectament conjuntat amb el rerafons malenconiós. Fins i tot trobem una cançó anomenada "Lovesick" que recorda sospitosament a certa cançó molt coneguda dels Deftones; altres temes, en canvi, recorden lleugerament a Guano Apes, ja sigui per la contundència puntual d'algun riff o per la força que desprèn la vocalista.

El que desconec és si Bloodflowerz és tracta d'un grup que es mou per modes o si veritablement aquesta música és la que porten a dins, doncs certament han aconseguit manufacturar un disc que amb la apropiada promoció pot tenir una bona acceptació entre el públic més divers. Això sí, si us plau, en el pròxim disc no se us acudeixi rapejar a ritme de gothic metal, som gent amb la mentalitat oberta, però tenim uns límits.

Ivan Cateura