Black Majesty són una banda australiana de power melòdic, que compten en les seves files amb el guitarra (havien tingut també al baixista) d'una de les últimes bandes que va fer bon heavy metall: Pegazus.
Porten quatre discos en vuit anys d'existència, cosa que significa que comencen a ser veterans, entre això i que a Austràlia costa obrir-se pas sense una mínima qualitat, ens dóna com a resultat una banda que no estan malament.
Dic que no està mal, perquè podria estar molt millor, quan tiren cap al metall melòdic es nota la seva veterania, el seu saber fer, una gran serietat a l'hora de compondre i tocar, però no fan metall melòdic, sinó que és un power que tendeix cap a aquest metall melòdic, cosa que significa que encara hi ha molt de power, i com en multitud de grups succeeix, poques idees hi ha per compondre aquesta part.
Ens ofereixen unes bones línies melòdiques, però després les tallen amb els ritmes més típics del power, i això fot força.
Si fossin capaços de crear dins el power, no tindria cap problema, però sembla que tot ja està inventat, i tot el que ens ofereixen són sons i recursos que ja tenim més que avorrits. Per això, si en el vessant power només poden copiar, mentre que en el més melòdic sí que ens ofereixen una mica nou i ben executat, em pregunto perquè després de quatre discos encara no s'han passat totalment al metall melòdic, on ocuparien un bon lloc, i no estarien en la categoria del "no estan mal".

Lluís