Hi ha grups que per cridar l'atenció fitxen a una (o diverses) simpàtiques senyoretes perquè es fixin en ells. Altres guanyen concursos cervesers, algun és famós per ficar-se en bronques, algun penjat s'inventa etiquetes surrealistes per al gènere que practiquen (recordem als nostres estimats Rhapsody) però fins ara no ens havíem trobat cap grup que busqués el nom més lleig possible perquè els prestéssim atenció.
La qüestió és que ho han aconseguit, i ens hem escoltat aquest, el seu tercer cd, “Tales from Dirt Town”. I per si no n'hi hagués prou, no m'ha sentat com si hagués desaprofitat el meu temps, és més, tinc algunes cançons més per a les recopilacions del meu cotxe. Aquest grup amb nom d'aparell d'abdominals de telebotiga fan una barreja curiosa i interessant al seu torn, ritmes numetalers bastant pròxims a uns Disturbed, però sobre d’una base de hard-rock molón. Les dues coses per separat ja ens farien moure, però la barreja és explosiva (en uns temes més que en altres) i entra a la primera encara sense prestar l'atenció merescuda.
Caldrà tenir en compte a aquesta banda amb nom de xiclet barat o de botiga de matalassos de segona mà, i no pel nom, sinó per la bufetada d'aire fresc que han adossat al món més rocker.

Lluís