Quan vam veure l'anterior cd vam dir "qui és l'animal que es posa una merda de nom com aquest que ningú recordarà?" Doncs bé, la resposta era fàcil: algú que s'havia tret de la màniga un magnífic disc: rocker, contundent, amb un punt comercial amagat després d'un munt de descaramenta gairebé punkarra. I amb aquest nom de merda que cap de nosaltres donava res pel grup, va i ens tenen parlant d'ells durant tres anys, que si marquen tendència a USA, que si hi ha bandes a Europa o fins i tot a Austràlia que també s'apunten a aquesta fórmula, encara que cal dir que cada banda combinant els seus elements de forma diferent per aconseguir un so propi.
Nou treball de Bobaflex, amb portada millorable, tot cal dir-ho, i una música que respecte al seu predecessor potser prescindeix una mica de ritmes i paradetes més típiques del més modern, augmenta i allarga les melodies, i en conjunt sona una mica més pesat. Evolució similar a la de bandes com The New Black o Corroded la que han tingut Bobaflex, encara que per sort, el cas dels nord-americans és lleugerament diferent, més que res perquè estan bastant més anats de l'olla, i el de compondre tot un disc sencer seguint un esquema concret no ho porten gens bé, i encara que l'evolució comentada és la tendència general del cd, hi ha de tot i més, hi ha des de rock'n'roll a mil per hora a temes més pesats, surenyos i lents. Diré el mateix que amb les dues bandes abans citades: m'agradava més l'anterior disc, però evolucionen bé i aquest no està gens malament.

Lluís