Estranya portada per a una banda estranya que es surt de la línia general de la discogràfica que ens envia el disc, especialitzada en metall extrem, quan el que tenim aquí és una cosa diferent al metall extrem, fins i tot contraria, donada la “trueitat” inherent en els estils extrems i la repulsa sobretot pel “nu" i/o alternatiu.
L'artwork podria endur-nos a creure que es tracta d'una banda de post-metall, doncs bé, tampoc, és una banda de hard rock alternatiu, amb una base rítmica un punt més metàl•lica, i unes tornades amb melodies més clàssiques (arriben a recordar-nos als White Lion) però de so un xic més pesat i modern, o sigui, una barreja de molts elements, encara que no massa distants entre sí, i quallen realment bé.
Aquesta barreja pot ser bona, però que la producció o el so final no li donin aquest toc que acabi arrodonint els temes de forma decisiva. Però aquest no és el cas de Boon, comprovat empíricament, atès que les dues primeres vegades que vaig punxar aquest disc a la ràdio, amb companys de programa diferents, ambdós es van girar als deu segons de sonar temes com “Right Now” o “Days of Fate” per interessar-se sobre el que estava sonant. I ja us dic jo que quan portes tota la setmana escoltant nous grups, que una banda et cridi l'atenció a la meitat d'un programa, on estàs més concentrat a escollir la següent cançó o en què diràs sobre la propera banda, això és dir molt. Per al meu gust a aquest disc només li falta un puntet de mala llet i alguns ritmes entretallats, més modernets, perquè no només cridi l'atenció, sinó que a més enganxin els temes, un rere l’altre.

Lluís