A vegades, ens arriben un munt de paquets de cds de cop, i no et fixes de quin segell ve cada un. Això em va passar el primer dia que vaig escoltar aquest disc, amb un atractiu artwork, vaig trobar-hi bones composicions d'un metall actual amb gran qualitat de so.

Així, vaig començar a cercar els sobres que havia obert, però en trobava cap dels principals segells europeus que editen aquesta música. Llavors vaig girar el cd i em vaig endur la gran sorpresa que Blind Panic no són ni anglesos ni americans, sinó que ens arriben de Mallorca, i a sobre aquest disc és auto-editat.

En Carlos a la bateria, la Sílvia al baix i en Pedro a la guitarra són els components de Blind Panic. La Sílvia i en Pedro es van turnant com a veus solistes resultant dos estils diferents en un mateix disc i sota un mateix so.

Quan canta la Sílvia, les cançons són més melòdiques podent-los comparar lleugerament amb uns Guano Apes, tot i que en una vessant més agressiva. En canvi, en Pedro canta les cançons que van des de quelcom més Stooner a cançons que podríem considerar un power-thrash, si no fos perquè totes les cançons mantenen un so i una agressivitat pròpies d'un metall actual.

La única pega que els trobo (és que és un primer cd, i alguna cosa s'ha de criticar), és que en Pedro es fa els seus propis cors o dobles veus, quan potser la veu de la Sílvia un xic més melòdica podria quedar-hi millor, així com a les parts més agressives de les cançons cantades per la Sílvia, no li estaria de menys la força de la veu d'en Pedro. Bon cd dins de les noves tendències del metall, variat i amb un nivell que res té a envejar a grups europeus com Earthtone9, Panic Cell o altres.

Lluís