Sota aquest títol, que bé podria ser el del recopilatori de les millors cançons aparegudes en les pel·lícules del gran Rocco Sigfredi (objecte d'admiració, o millor dit, d'enveja, de tots els Paranoias), s'amaga el primer treball en solitari de la veu cantant dels nord-americans Poison, el super-guaperes-només-m'he-operat-vint-vegades-crec…-Bret Michaels. I com no podia ser d'una altra manera, és un disc basat en el Hard Rock més hollywoodià, això és, molt catxondeig y bon rollet (expressat sobre tot en el tema "Party Rock Band"), alguns mitjos temps d'aquests acústics i alguna baladeta per a les xavalilles, si és que el senyor Michaels no s'ha cansat ja d'elles (pot algú cansar-se de quelcom així…??). En definitiva, que és com un treball de Poison però menys elaborat, amb menys producció, y més fresc. Es tracta així d'un disc per passar una mica l'estona, però no molt més. Vells rockers…

Ivan Sàez