Això és el nou grup de Nikki Sixx, que, com no, practiquen hard rock de tints punkys i, en alguns temes, de tendències a la música alternativa-underground americana.

S'ha de diferenciar en aquest cd entre les cançons canyeres i les més melòdiques. Tot i que sembli que m'hagi pres un camió de drogues i psicotròpics varis i diversos, m'han encantat els segons, mentre que les cançons ràpides com ara "I Don't Care" o "Revolution" em sobren, doncs simplement és canya burra, sense feeling, no et diuen res i, com no, et sonen totes iguals (com a la millor època dels grups punkys).

En canvi, hi trobem cançons com "Two Times Dead (Going Out)" amb estil, o "Life..." que, tot i que podria estar treta d'un cd de Muse, conté uns canvis de ritme i una tornada que no és el de sempre.

De moment, i fins que Brides of Destruction no em demostrin més, dels ex-Mötley Crüe, em segueixo quedant amb el tan criticat Vince Neil (bé, i amb certs vídeos de cert bateria amb la Pamela Anderson), tot i que a favor d'en Nikki Sixx s'ha de dir que busca més un estil propi, quan el trobi i es tregui de sobre aquests temes que estan més que vistos, repetits i avorrits, se'ls haurà de tenir en compte.

Lluís