De vegades no pots abastar tots els estils ni tots els grups, però amb l'excusa de preparar informació per als festivals d'estiu, fas petits descobriments.
Un d'aquests descobriments van ser els Buckcherry que venien a les nostres terres en ocasió de l'Azkena Rock. Rock'n'Roll pur i dur, enganxós però sense ser comercial, la banda sonora perfecta per a una festa privada en un pub d'aquests decorats amb fusta, cerveses i noies, o per a una concentració motera, també amb moltes noies i moltes cerveses, és el que evoca la música dels Buckcherry, i si no t'evoca aquesta imatge, et convida a descobrir-la.
Ritmes i riffs que apareixen de la barreja de passió rockera, producció encertadíssima i, perquè no, un regust als clàssics, i cada cosa en la justa proporció per a enganxar-te de principi a fi. A més, si us agrada el rock, segurament us passarà com a mi, que de seguida vas a buscar els cds anteriors, i descobreixes que des del primer disc i de forma regular al llarg d'uns quants anys ja, Buckcherry han sonat tan bé com ho fan en aquest "15", i és que, en qüestió de rock'n'roll, aquest és un d'aquests discos de 15 sobre 10 .
Lluís
|