En certa manera, em sap greu que s'editi aquest disc. Si. I no serà pas perquè no pagui la pena fer-ho, sinó per absolutament tot el contrari. Sembla un argument un tant pervers, però és una llàstima que tanta creativitat se'n vagi en orris, tan sols (sic) perquè la gent no tingui prou bon gust. I ja no em crec aquella història de que "per a gustos hi ha colors bla bla bla". Quan un treball d'una qualitat tan extraordinària com aquest està tristament condemnat a passar desapercebut és perquè la gent no té bon gust, o prou bon criteri, o prou inquietuds, o... I això dins un gènere com el Metal, o el Rock, que presumeix davant altres músiques de premiar la qualitat per sobre de tot, resulta tan inquietant com contradictori.

Els suecs Burst, que tenen en aquest "Origo" el seu quart treball discogràfic, desmunten per complert el cànon de Metalcore o de Death Metal melòdic en els que se'ls havia encasellat sempre, reinventen el gènere fins el punt que, o bé són la formació més atípica del mateix, o bé són absolutament inclassificables. No només s'endinsen en els teixits d'aquests estils, sinó que també realitzen empelts d'Sludge o de Rock experimental (al més pur estil dels Godspeed You Black Emperor), amb tanta naturalitat que espanta. La diversitat instrumental, compositiva, d'elements, d'estructures, de paisatges sonors o de textures és tanta que sembla del tot mentida que algú sigui capaç de nuar-ho tot amb tanta coherència. "Origo" pot, en definitiva, sonar com vulgui, on vulgui.

Ivan Sáez