 Títol una mica surrealista per a un personatge també una mica surrealista, al menys en estètica... James Byrd, qui a part de les fotos del disc, la base rítmica, els teclats i la veu (fa alguns cors), fa tota la resta, i això és tot el que se us pugui passar pel cap (lletres, música, arrangaments orquestrals, producció, gravació, etc...), amb alguna que altra petita ajuda en algunes tasques, això si.
El fet és que una mica fantasma si que se'ns presenta, tot i que té les reves raons... practica un Metal Progressiu molt menys saturat de notes i escales poc harmòniques, això si, tècnic com el que més. A part, la distorsió que fa servir a les seves guitarres no és la típica que solem trobar-nos en aquest tipus de Metal, sinó que s'assembla molt més als guitarristes neoclàssics o "yngwistes", tot i que compensat per uns teclats omnipresents molt subtils i amb so a piano clàssic.
Per resumir, podríem dir que sense ser quelcom notablement més ràpid del normal, si que són unes composicions de Metal Progressiu que agradaran tant als amants del gènere com a tots aquells que se'ls fa una mica pesat o els resulta indiferent sentir aquest tipus de música.
Lluís Batlle
|
