Banda formada per Jani Liimatainen (exSonata Arctica) i Timo Kotipelto quan creia que no tornaria als seus Stratovarius.
El disc comença… malament, per no dir totalment desastrós amb un intent de còpia del so i la base Sonata amb les melodies vocals d’Stratovarius… patètic. Patètic sobretot perquè aquí ja ens diuen a quin públic volen adreçar-se (o enganyar, depèn del punt de vista), i en el punt més baix de la carrera dels SA i Stratovarius, no aconseguir superar a cap dels dos, sonant més light que SA i amb melodies menys enganxoses que Stratovarius, és com per a preocupar-se. Això es repeteix a la resta de temes que proven això mateix, com “Dawn of Solace” o “Stolen Waters”. L'intent de clonatge es fa més evident amb els teclats emulant el so de clavicordi d’Stratovarius… en fi, ridícul. Per sort, la resta del disc són temes que intenten prendre un rumb propi i tracks com “Oceans of Regret” ens ofereixen melodies interessants i un Kotipelto que s’ho curra en diferents tons, amb algunes pujades i baixades que demostren el que un dia va ser, atès que en la ja citada “Stolen Waters” emprant només tons alts demostra que ja no està per a aquests trots.
Irregular i prescindible debut que ens deixa a l'expectativa de si deixaran d'intentar copiar-se/riure's de sí mateixos en un futur o intentaran fer alguna cosa que valgui la pena.

Lluís