La saturació que pateix el món del metal en tots els seus sub-gèneres ens obliga, cada cop més, a depurar al màxim en les crítiques els comentaris positius cap a qualsevol grup. Això es degut a la inconsciència de les discogràfiques que creuen rentable fins i tot el llançament d'un disc en el que s'escolta un gos mastegant cordes de piano.

Per sort, a vegades ens trobem amb àlbums on predominen les bones melodies i la capacitat de crear "histories" interessants. Caliban són un excel·lent exemple d'això. Tenint en compte l'èxit del Nu-metal que ha trobat el camí perfecte entre l'agressivitat i la melodia, i que cada vegada existeixen més "clarividents" que s'apunten al que creuen un èxit segur de les seves possibilitats, aquest grup sonen sincers i frescs. "The Undying Darkness" conté una successió de cops en el teu aparell auditiu que no per això deixen de ser agradables al seu impacte. ¿Difícil d'aconseguir? Ells ho han fet!

Devi