Per fi, un grup espanyol de Heavy Metal pur i dur, res de power, happy, dracs ni espases d'acer alçades per un guerrer que lluitarà pel mon... només Heavy Metal.I, per si fos poc, amb una gran veu al davant (quelcom determinant per a un grup d'aquest estil), tot i que encara ha d'aprendre a jugar més amb la veu, José Cano promet, i molt.

Estilísticament no ens ofereixen un gran virtuosisme, però és que no estem parlant de metall neoclàssic ni de power melòdic de tints progressius, estem parlant de quelcom més directe i del què, des de l'exili dels Ángeles del Infierno a Amèrica, a España només havien sortit uns Saratoga i poca cosa més.

El disc és potser massa lineal, però bé, sospitem que una mica de treball a la veu, unes pinzellades a la base rítmica i un xic més de joc amb les guitarres poden donar com a resultat al que ja apunten aquests Centinela, ser una gran banda de Heavy Metal.

Lluís