Després d'una primera demo on els temes no representaven per a res el que vèiem en directe, ens arriba aquesta segona demo a la qual gairebé prefereixo anomenar EP, ja que ara sí, la qualitat de so és la que reclamàvem i el resultat final s'acosta molt més al que ens ofereixen en els seus concerts.
Quatre cançons noves que fan honor a la seva etiqueta de “música rara”, un so proper a Muse però més metal·litzat, i unes cançons paranoiques gairebé com the Mars Volta, però un tant menys extravagants (i molt més canyers). Tot i així, si no se'ls ha vist en directe, cal paciència per comprendre les cançons, assimilar tant canvi i aprehendre cada tema com un context comú per tant canvi.
Si sou amants de Maiden o Terra Santa, ja us dic jo que, per moltes escoltes que els concediu, no us agradaran, però si us agraden noves experiències musicals, és quelcom destacable veure el que han aconseguit aquests músics amb un nul suport econòmic, però que no es nota en cap moment ni pel so, ni per l’artwork (encara que sigui extremadament complicat de llegir els títols, com les seves cançons en si, vaja). El primer track, “1000 Barbaries from my Testa”, m'havia agradat més, a nivell vocal, en directe, on anava més a sac i aquí en el cd hi ha potser massa floritures, mentre que els altres tres tracks sí que són una perfecta barreja entre la complexitat instrumental i la magnífica tècnica vocal d’en Sergi. cal felicitar-los per tot això, i per no seguir la moda d'anar cada vegada a coses més etèries i menys potents, sinó que tenim quatre temes canyers per a gaudir-los de principi a fi.

Lluís