Césaree són d'aquests grups que alguns classifiquen com a "rock alternatiu experimental" i uns altres, a un nivell més de carrer, encara que també més precisos, classifiquen el seu estil com a "raro de collons".
Ja els coneixíem, i no ens sorprenen en aquest aspecte, i per seguir amb la seva tònica, seguiran meravellant a alguns i provocant tot el contrari a uns altres, però no deixaran indiferent a ningú, i quan dic a ningú, incloc al meu gat, al que tinc a sobre la taula, es va girant cap als altaveus, i cap a mi, amb cara de "mira que poses coses rares, però. això?".
Per qui no els conegui, és quelcom molt difícil d'explicar, una barreja de Tool, Muse, experimentació vocal i musical, però el millor és que busqui el seu MySpace per fer-se'n una mínima idea.
Per als que els conegueu, doncs aquest primer disc, amb so i producció de disc, per fi, és una mica del que volien ells i un polsim del que volíem la resta de la humanitat. I m'explico, és un disc amb algunes lleugeres concessions davant les que ens podem queixar que la seva música mai entrarà a algú de bones a primeres, davant les que ens queixem que és difícil moure's en un concert, davant les que demanem que la seva música sigui una mica més música, és a dir, per escoltar i gaudir en lloc que per contemplar i assimilar.
Segueixen sent els rars de sempre, les seves estructures són totalment imprevisibles, no sabem per on ens sortiran les guitarres ni si entrarà una veu gutural, melòdica o fineta. Però la part alternativa s'apropa una mica més al "nu metall", al que ens és més conegut, al que tenim més assimilat. I la part melòdica, doncs un xic més "popera", cosa que també fa que per aquesta part entre una mica millor. Encara que massa efectes i parts més ambientals trenquen el ritme del cd per poder gaudir-lo sencer, havent de seleccionar els nostres temes preferits.
Segueixen sent un consolador XXXL per a una nena de 15 anys, però almenys aquesta vegada ve amb lubrificant i s'agraeix.

Lluís