Han caigut els reis del metall alternatiu a Alemanya, Guano Apes, i ja fa temps que van apareixent bandes que es postulen per al lloc.
Una d'elles són Cheeno, metall alternatiu amb una veu melòdica femenina i que ens impacten amb un artwork poc usual i títols de cançons com ara “…” o “@”. Musicalment parlant no estan gens malament, un bon so, bons temes i bona veu, però jo no sé si és que últimament tots els bons productors estan ocupats, o els grups no tenen amics, o bé creuen que no necessiten de cap opinió externa.
El cas és que a meitat de disc ja cansa la reiteració de ritmes i de melodies vocals, i arribes amb prou feines al final del cd amb una gran sensació d'avorriment. No em retrec d'allò dit sobre la qualitat del so i de les cançons en si, cançons que pots anar posant en els mp3 per al cotxe sense cap problema i sense allò de “a veure quin era la bona….”, qualsevol tema serveix, però per això, per estar en meitat de temes d'altres bandes, perquè no és un cd per escoltar de principi a fi (i crec que els masoquistes ja tenen altres formes de distreure's).

Lluís