L’apocalipsi és aquí mateix. Els senyals es succeeixen: escalfament global… un negre president dels EUA… crisi econòmica mundial… reaparició massiva d'espècies extingides com els hippies… i per si de cas algú no ho tingués del tot clar, ha aparegut un altre senyal en forma de fenomen paranormal totalment inexplicable: un full de promoció correcte.
Normalment les discogràfiques ens envien un full on ens expliquen les mil meravelles del grup del que anem a fer la crítica, que si s'assembla a aquest i a aquest que, curiosament, estan de moda, que si fan aquest estil o aquest un altre, o barreja de tots dos ja que són els que més venen, etc . això sempre ha estat així en els 20 anys que fa que em dedico a això… fins avui.
La discogràfica ens envia un petit escrit on simplement anuncien la gira, hi ha una cita del mànager de la banda sobre l'haver fitxat per DR2, ens diuen amb els qui han girat, i sobre l'estil en si, simplement ens apunten que fan Rock'n'Roll-Glam. I efectivament, això és el que fan.
No és res modern, no és res nou i impactant, però en un moment on les úniques bandes de glam són velles glòries que ja ni s'arrosseguen, ni aconsegueixen compondre res que destaqui entre allò fet anteriorment, està bé que aparegui sang fresca puntualment. I mentre 2000 grups no decideixin de cop començar a fer glam, no estarà de més el poder combinar els cds clàssics, amb nous cds com el de “The Chelsea Smiles”, potser sense uns hits remarcables, però bon disc per escoltar de principi a fi, bons temes de rock amb el desvergonyiment del glam, sense intentar copiar a ningú o sonar a producte prefabricat, simplement Rock'n'Roll.
Pot ser que s'acosti la fi del món, però tenim bona música per a l'espera.

Lluís