Molts de nosaltres esperàvem amb ànsies aquest projecte format pel rei del Tequila Sammy Hagar, el geni de la guitarra Joe Satriani i la meitat de la base rítmica de Red Hot Chilli Peppers, el seu bateria Chad Smith, i amb ells l'exbaixista dels Van Halen Michael Anthony.
Un apostava per un hard rock tècnic però al seu torn amb detalls funkys, un altre per quelcom un xic més veloç i potent, un altre per uns red hot més guitarrers…. Doncs bé, res de res…. O sí, trobem alguna cosa anomenada decepció.
Chickenfoot és, bàsicament, un refregit dels grans èxits d’en Sammy Hagar, canviant-los la lletra i netejant-los la cara, i deixant-les-hi a punt a en Satriani perquè només hagi d'anar ficant els seus reconeguts puntejos per allí.
La base rítmica… podrien haver fet servir als qui acompanyen habitualment al fiestero Sammy, val que no haurien aportat molt nom al teòric supergrup, però el resultat final hagués estat el mateix.
Musicalment no ho podem ni considerar un nou disc de Sammy Hagar atès que no ha fet res que no hagi fet abans, és més, hi ha temes que sonen a horrors als que ja tenia fets anteriorment. Què la guitarra és millor i li dóna un colorit a destacar? Sí, però per això que hagués fet un cd de greatest hits amb col·laboradors, i no ens haguéssim esperat tant d'un cd que no té res.

Lluís