Sempre se'ls ha classificat com nu metal, dur, però nu metal en definitiva. Jo tinc sort que no sóc massa tancat de ment (de jove me la vaig fotre en bici i en moto i potser no em varen cosir bé el cap), i, per sort, quan veig quelcom classificat com a nu metal no passo del cd si no que me l'escolto.

El cert és que la gent aviat classificarà el "Brittish Steel" dels Judas com nu metal, perquè ja.... aquest cd de Chimaira és bàsicament Death Metal, bateria Death molt tècnica, sons de guitarres, base rítmica i veu totalment Death (encara que la veu no sigui sempre gutural, a voltes només és veu trencada)... si us l'escolteu bé, veureu que no entraria ni al Death Melòdic suec.

Què passa aquí? Doncs que hi ha molts ritmes entretallats (una de les bases on s'erigeix el Nu Metal), els solos estan reduïts a punteigs en la seva majoria, alguns teclats poc típics del Death i alguna veu neta que es va trencant fan que no es consideri a aquest grup com al que és, un Death tècnic i potent que empra alguns elements que segurament el fan molt més escoltable per a tots els públics.

Lluís