 Després de donar-se a conèixer amb el seu segon disc "Madness", els alemanys Chinchilla tornen a provar sort amb aquest tercer disc. Sí, sí, són alemanys i es diuen Chinchilla. Així de cop és quelcom impactant i que descol·loca una mica, però també és cert que original és, almenys més que si s'haguessin posat Warriors of Steel o qualsevol d'aquests noms que ara tant es porten en això del power metal. De totes formes, per molt que ho intento, no aconsegueixo imaginar-me un concert d'aquest grup al seu país natal amb 3000 alemanys corejant aquest nom. No sé, se'm fa estrany, què voleu que us digui.
La veritat és que no aporten massa cosa nova al gènere, però ni molt menys és un disc més entre tants, sinó tot el contrari. Podríem comparar-los als seus compatriotes Edguy, encara que individualment aquests últims tenen millor tècnica i estan molt més rodats. A la veu hi apareix un tal Thomas Laasch, que ve a ser com en Sammet però amb la veu una mica trencada, i que dóna una molt bona impressió al llarg de tot el disc.
Temes amb ganxo i melodies enganxoses, a l'estil Axxis però amb doble bombo, és el que ens trobem en aquest "The last millenium", amb "War machine", "Demons we call" i "Father forgive me" com temes a destacar, encara que el bon nivell es manté en totes les cançons del disc. Així doncs molt bon disc d'aquests alemanys de moment poc coneguts que si segueixen així donaran molt de què parlar en el món del Power Metal Melòdic.
Per altra banda, després de mirar (he de reconèixer que moltes vegades) la portada del disc em veig obligat a fer una reflexió que em provoca algun que altre dubte existencial: Algú ha vist alguna vegada un àngel? Són realment així? Perquè entre aquest i el que apareix a "El ángel caído" d'Avalanch... vaja tela amb els angelets... o millor dit... vaja tela amb les angeletes! Potser sí que hauré de començar a plantejar-me el tema de la fe i encomanar-me a Déu a veure si amb una mica de sort m'envia una senyoreta alada com aquestes.
Sergi.
|
