Seguint la tradició que des de ja fa tres discs ens venen oferint els alemanys Chinchilla, un àlbum cada final d'any, així que arribats a aquestes dates, ja tenim l'àlbum corresponent a l'any 2004, "Take no Prisoners", el seu cinquè lp. I aquesta vegada no ha estat gens fàcil l'edició d'aquest treball ja que tot ha anat una mica en contra de l'ara quartet alemany. En primer lloc la seva sortida de Metal Blade, però la seva ràpida reacció entrant a Armageddon Records. El seu teclista abandona el vaixell, doncs sense teclista. El baixista també decideix deixar la banda, doncs es substitueix per un de molt millor. Així doncs, lluny de rendir-se i de fer les coses malament, Chinchilla, ara com a quartet s'han tret una altra sota de la màniga (encara no arribem a l'as) amb una base clarament dominada per la contundència de la guitarra d'Udo i ara fantàsticament complementada per un gran treball de Roberto Palacios, el nou a les quatre cordes, mentre Tommy Laasch torna a complir amb nota alta apareixent amb crudesa sobre aquesta dura base de la secció de cordes.

"Take no Prisoners" no és un disc que farà història, no és un treball imprescindible, ni marcarà un abans i un després en el món del Power Metal, però sí és un disc creat a contracorrent, amb l'autèntica suor d'uns molt bons músics que a més tenen les coses molt clares i han sabut crear un so propi, buscant i aconseguint en cada treball com a mínim millorar el que ja havien sabut millorar l'any anterior.

De moment seguim tenint solament paraules de lloança cap als alemanys Chinchilla.

Sergi