ZZZZZZ     ZZZZZZ     ZZZZ    ZZZZzzzzz   zzzzz     zzz...... uhm??!!¿?¿!*? ah! La crítica..... d’això..... trepidant compacte d’una potència impression..... ah no, que és el directe de Cinderella.....

Cinderella, un altre dels mítics grups dels 80 que volen demostrar que encara estan vius, i si això és estar vius.....

És un directe que si no fos perquè es sent de tant en tant alguna guitarra elèctrica, diries que és un acústic d’algun grup de kumbayàs format per penya de 70 anys o més.

Una selecció musical de temes lents o mig temps, intentant reviure aquells temes que els varen portar a la fama, però s’han oblidat que no només les balades ens van arribar a dins, àlbums com el Long Cold Winter amb temes salvatges de blues revolucionat i distorcionat mesclat amb Hard Rock ens varen fascinar quan varen aparèixer.

Hagués estat fantàstic trobar un directe amb aquests grans temes de Cinderella que tant ens feien vibrar, però no ha estat així, els anys han pesat més que els quilos, i Cinderella demostren només poder ser l’ombra light i descolorida del gran grup que havien estat, en teoria hi ha temes ràpids barrejats entre tant tema lent, però la potència se la van deixar a finals de la dècada passada, i aquests teòrics temes ràpids, no es diferencien d’entre la resta de...... d’entre les restes.

La veu de Tom Keifer segueix tant trencada com sempre, però es sent de fons, en la llunyania.... no és aquella veu que et deixava clavat a la cadira quan trencava per sobre dels primers acords de guitarra de les cançons.

La guitarra segueix mantenint aquell so proper al blues, però el meu ordinador també pot reproduir certs sons, però si qui mou la pua ha perdut tot carisma i guspira, es nota i afecta al desenvolupament dels temes.

És un bon disc si tens insomni i t’agraden Cinderella, en qualsevol altre cas, millor evitar d’escoltar-lo, sobretot abans de sortir de farra, perquè et pot deixar avorrit, deprimit i sense ànims ni per aixecar la gerra de cervesa.