Si
el que pretenien aquest quintet mexicà
era portar lobscuritat a les
nostres buides i divagadores ànimes ho
han aconseguit amb creus. Però no es
tracta dun disc de Black o Doom
metal daquests que en corren tants
darrerament. Es tracta més bé dun
disc fer per a (i suposo que per) amants
del gènere pare que és el Gothic rock,
daquest que es va popularitzar als
vuitanta gent com Bauhaus, Love &
Rockets i Sisters of Mercy, per
esmentar-ne alguns. El que passa és que
si la descripció del grup fos tan
fàcil... no tindria cap gràcia ni
explicar-ho aquí ni el grup en sí.
Així que anem a la qüestió en concret,
i és que resulta que aquests
manitos han aconseguit
sobrepassar el llistó tecnològic que
aquells posaren a aquest decadent estil i
no només això, sinó que ho han
aconseguit sense deixar de sonar molt
actuals.
Les guitarres distorsionades a dures
penes es deixen veure al llarg de la hora
de bona música que ens ofereix El
Clan, tot són punteigs i un sobri
teclat atmosfèric per a donar
lobscuritat possible a uns temes
presidits per la personalissima veu
dHugo Grob, a destacar a
Furia, Odio i
Cada vez más frío. La
formació dels asteques es completa amb
Raúl Zavala al baix, Víctor Mendoza a
la bateria, Guillermo Clemente als
teclats i Jaime Chávez a les guitarres.
Per cert, maca portada la de Martyr. Ivan Sâez
|