Clawfinger són la versió musical del Pizza Hut, i m'explico: Els de Pizza Hut van tenir massa èxit al seu moment, i ara són incapaços d'adaptar-se als nous temps oferint-nos una base o massa original i/o ben treballada, i només copien idees d'altres per als seus acabats. Això sí, quan obres la caixa, aquesta pizza té una pinta increïble...
Doncs bé, Clawfinger repeteixen fórmula de Pizza Hut i del seu anterior cd, d'on només cabia destacar el primer tema, “The Faggot In You”, i tot i així cap al final del mateix ja es feia avorrit. En aquest nou treball, només destaquem (per bona) la primera cançó, “The Price You Pay”, amb uns bons arranjaments orquestrals, bons canvis i unes molt ben trobades melodies. La resta del disc passarà simplement a l'oblit, com va passar amb l'anterior treball, i com de fet ja ha passat amb el grup en si des que vam entrar al tercer mil·lenni.
A part del primer tema, el disc en si es reparteix entre cançons que intenten imitar a un Marilyn Manson de fa 7 u 8 anys, ritmes i estructures similars (per no dir plagiades), encara que en arribar a les tornades ens ofereixen quelcom més melòdic i insuls. La resta de cançons, beneites, sense risc, previsibles, algun rap metall sense cap sentit als anys que estem, i algun mig temps avorrit per aprofitar el treball orquestral del primer tema.
Si la capacitat de Clawfinger és d'oferir-nos cançons decents o bones al ritme d'una cada dos anys, ajuda més a carregar-se el nom que van recollir o que els agafem cada vegada més mania.

Lluís