Nou lliurament dels nord-americans liderats pel pitjor malson mai imaginat per un perruquer, en Claudio Sánchez. I com es pot deduir del títol, ens trobem davant del segon cd d'aquesta espècie d'opera metall progressiu-psicodèlica que tracta de la família, els assassinats i l’Apocalipsi, que altra gent resumeix com anècdota del sopar on va conèixer als pares de la seva actual dona, però que Coheed & Cambria han volgut estendre en forma musical.
Com succeís a la primera part, i donat el format operístic, trobem massa temes que en un cd normal serien per omplir, i que aquí són usats com pont entre escenes, i què voleu que us digui, mentre jo no pugui veure totes aquestes òperes plasmades en un escenari, a mi que em donin els temes bons i la resta que se'ls guardin per a ells.
Això no significa que sigui un disc dolent, sinó que, com totes aquestes òperes tan de moda, el tempo general del cd és massa lent i, com hem dit, amb massa farcit. Però si ens centrem en les composicions més destinades a ser cançons com tals i no part d'una concepció general en pla obra mestra, aquests temes són, com als últims dos cds de C&C, simplement magnífics. Un virtuosisme instrumental que li dóna el toc màgic final a unes cançons que semblen pura inspiració, portades per la característica veu d’en Claudio a terrenys innovadors i originals, i en els temps que estem, això no té preu. Això sí, pagaríem més i més a gust si n’hi hagués més quantitat.

Lluís