Si en algun lloc hi podem
ubicar a cantants de la talla de Ian Parry, Jorn Lande, o
Andy B. Franch és en l'escola "Made In Ronnie
James Dio". Llavors, perquè aquests dos últims
sempre m'han agradat i al cantant d'Elegy no l'hi he tingut
tanta estimació, per dir-ho així?
No sabria mai explicar el perquè. Sincerament, si fas
l'amor amb dues dones diferents, de qualitat contrastada ambdues,
perquè amb una d'elles et sents en el cel i amb l'altra
solament passes una bona estona? Potser deu ser l'essència
de cada un de nosaltres.
Per tant, tots podeu endevinar que vaig organitzar una festa
d'aquelles que passen a la història quan em varen dir
que em tocava detallar aquest disc.
Anem per feina: ganivet, destral, metralladora, diccionari
de improperis i vòmits lírics, ... I, després
del segon cop que l'escolto, torno a deixar en el seu lloc
els utensilis de destrucció moral de la feina d'un
músic i vaig a comprar una ploma de les ales d'un cigne
i tinta de plata per a composar aquests entranyables versos
amb els que detallaré l'orgasme auditiu que vaig sentir:
En totes i cadascuna de les cançons,
s'observa un extraordinari treball,
fet per al fluir de les teves emocions.
(Nota mental): He de deixar l'alcohol.
Devi
|
