Vista la llista de músics que feia servir l'IanParry per treure els discos, era difícil seguir dient que era un projecte en solitari. si gairebé sembla l'acudit del partit de futbol entre vint-i-dos xinesos ficats en una cabina de telèfon.
Melodies bastant atractives és el que més destaca del que podem trobar en aquest nou lliurament, el problema està en què és el mateix que destacava en els lliuraments anteriors. La banda ja no té nom de projecte en solitari, però el concepte segueix sent una mica el mateix, el lluïment personal d'IanParry, i això, al cap d'uns quants discos ja, sigui com a Ian Parry o com a Consortium Project, acaba cansant.
Cert és que cada vegada es pren una mica més de temps entre disc i disc, va començar traient a disc per any quan anava en solitari, després amb cada lliurament de Consortium Project ha anat allargant una mica més cada nova aparició fins a arribar a gairebé quatre anys des de l'anterior lliurament. Això dóna una mica més de marge perquè ens oblidem lleugerament de l'anterior i no tinguem tan en ment aquesta reiteració de recursos i resultats.
Però en lloc de donar-nos temps als oïdors perquè oblidem l'anterior disc, crec jo que el més productiu i interessant seria que usés aquest temps per evolucionar, reinventar-se, recrear-se, reformular-se o qualsevol altra cosa que ens pogués oferir un resultat més interessant, alguna cosa que no ens faci mirar enrere en la seva carrera.

Lluís