Des d’Alemanya i amb la humil però poderosa intenció d’alimentar les nostres més profundes fantasies (cadascú les seves), arriba aquesta jove i debutant banda de metal. La seva proposta musical es basa en el power metal simfònic de veu i imatgeria femenina. Poc innovador a simple vista, tot i que Coronatus compten amb algun que altre as amagat a la màniga.
A part de comptar amb una bona producció, condició indispensable per treure un bon disc dins d’aquest saturat gènere, i unes composicions força decents, el principal “però” amb el que compta aquesta gent el trobem en l’apartat vocal. Si en la majoria de grups del gènere ens trobem amb una bonica senyoreta darrere el micro, en aquest cas no en trobem una, ni tres, ni quinze, sinó….dos! I certament la presència de la segona veu és un recurs molt encertat. Una de les veus s’encarrega dels registres més netament operístico-simfònics, i la segona, perfectament mesclada amb la primera, s’encarrega d’oferir-nos uns registres vocals més lírics, intimistes i emotius. Aquest constant joc eròtico-festiu entre les dos veus és el que ens ajuda a navegar amb fluïdesa i suavitat entre els deu talls musicals que composen aquest “Lux Noctis”, intro a part.
Desitgem una prompta i eficaç evolució de la banda cap a quelcom menys saturat mantenint, això sí, les seves senyes identitaries, que tan bé els poden fer.

Ivan Cateura