Hi ha una magnífica escena a la pel•lícula “Dogma” de Kevin Smith (i que sembla que li va esgotar tots els seus recursos com director, perquè el fet a posteriori és, com a mínim, dolent de collons), on en Jay (Jason Mewes) i la Bethany (Linda Florentino) s’estan discutint i criden “Però tu creus que cauen negres del cel cada dia?”, i en aquell moment cau en Rufus (Chris Rock) del cel, llavors, mentre la Bethany es queda totalment astorada pel succeït, en Jay reacciona ràpidament i mirant al cel crida “Però tu creus que cauen tietes bones amb grans mamelles del cel cada dia?”. Però no passa res. Estic segur que quelcom semblant us ha succeït a vosaltres, i a mi m'ha succeït avui, acabo de fer una crítica on em foto amb les bandes de gòtic amb veu melòdica-operística femenina, i zas! Endevineu què fan Coronatus… jo també he estat ràpid i veloç, però tampoc no m'ha caigut cap tia bona amb grans mamelles, així que he seguit escoltant el disc.
El pitjor del disc és que és generalment el mateix de sempre, un gòtic amb veu femenina que combina els mateixos tons de sempre amb la mateixa veu operística de sempre, i com no, alguna veu gutural masculina per allí per combinar i contrastar, una cosa que tampoc no s'havia vist mai al món del gòtic, noooooooo, què va….
El més bo del disc: el que es surt de “generalment”: Cors masculins en una línia molt propera a una òpera èpica, entre Verdi i Wagner, que acotxen i li donen una mínima raó de ser a aquesta veu operística femenina. A més tenim moments que podríem denominar “Allegro” on aquesta veu femenina s'accelera al ritme de la música. També trobem tracks com “Wolfstanz” on la veu més melòdica gira a unes tonalitats més folk pròximes a uns Dalriada, o com “Der Fluch”, on aquesta veu perd força de la seva melodia per traslladar-nos en el temps a les àries cantades davant els alts comandaments del III Reich.
En definitiva, han anat a crear una òpera amb els elements del metall actual, que pel que fa a òpera els ha quedat força bé si s'escolta sencera, en quan a disc de metall, la gent que escolti els dos o tres primers tracks trobarà el mateix de sempre, i si no passen d'ells i segueixen fins al final, el trobaran estrany i dubto que l'entenguin.

Lluís