Estrany, amb aquesta paraula podríem resumir el cd i anar per la següent crítica, tot i així, com el disc m'ha agradat, seguiré una mica més a veure si algú s'anima a escoltar el cd més d'una vegada i li troba aquest "quelcom" que anima a escoltar-lo de tant en tant.

Courageous són els nens entremaliats de la discogràfica Mausoleum, l'any passat ens van sorprendre amb "Inertia" amb un artwork trencador amb el segell així com amb un estil basat en un thrash de tints melòdics i tendències modernes que trencava tots els motlles de la discogràfica, fonamentalista del heavy i el thrash clàssics.

Aquest cop ens proposen unes veus cridaneres però al seu torn trencades, en el lloc on tota aquesta onada de bandes del metalcore més modern empren veus de death metall. A més, les típiques veus melòdiques comunament usades en les tornades, aquí doblen a la veu principal, cosa que ens dóna dues melodies alhora, ja que aquesta veu cridanera i trencada no és tan neutra com ho pot ser una veu death.

En resum, estrany.... Però en la vida pots ser un tiu simple i bàsicament estrany, que serà el típic que morirà sol al seu pis entre munts de bosses d'escombraries acumulades, o pots ser un tiu estrany però interessant, el típic al que tots miren, i que si sap utlitzar aquest punt interessant, acaba triomfant. Aquests són Courageous, estranys però interessants, ara faltarà un tercer disc, amb les grans melodies del primer i l'originalitat d'aquest "Downfall of Honesty".

Lluís