A aquestes alçades ja hi ha molta gent a la que li entra un xic de repulsa la figura de Dani Filth, aquest personatge no poc cregut, que es pensa que és poc menys que un emissari del mateix ultratòmbic Vlad Tepes, empalador de professió, succionador (de què??) per afecció. Vaja, que massa bé no cau aquest senyor.

Una altra cosa molt diferent és la capacitat de Dani Filth per fer música, fora de tot dubte des de fa ja molt de temps, amb increïbles treballs com "Dusk... And Her Embrace" o "Cruelty And The Beast", discs que són una mixtura de preciosisme barroc, agressivitat metàl·lica i vampirisme en la seva vessant més lírica, més romàntica. No en va, amb aquests àlbums han aconseguit posar-se al capdavant del metall més obscur (per molt greu que els senti als puristes del gènere) i també que gent amb gustos més dòcils s'interessi pel metall extrem. Vet aquí la grandesa de Cradle of Filth.

"Damnation And A Day" segueix sense complexes la línia marcada pels esmentats treballs amb, en aquest cas, un decantament més marcat cap a la part més ruda de la banda, menys carregada de detalls, però no resulta un canvi suficientment pronunciat com per donar-li més importància que la merament anecdòtica. El que és important és que segueixen fent discs, i segueixen fent-los a lo gran.

Ivan Sàez