Göran Edman, Mats Levén, Thomas Vikström i Björn Jansson cantant cançons de Sören Kronqvist i sobretot Daniel Flores, qui a més toca gairebé tots els instruments.
Amb un repertori així a algú ja li vindrien al cap els treballs d’en Nikolo Kotzev o altres cds de rock melòdic de l'estil. Doncs bé, el resultat és un sí però no. És a dir, tots ho fan molt bé, tot sona perfectament, però no m'acaba de convèncer.
I no em convenç no perquè hagi res que no estigui al seu lloc o que hagi ningú a un nivell inferior, tots estan molt bé. El problema és la decisió de base, en el moment d'escriure les cançons i plantejar-se què volien fer exactament, doncs sabien que seria un projecte de rock melòdic però sense cap altra aspiració. Veiem unes bones composicions amb una total falta d'ambició, de voler fer alguna cosa que soni propi i personal, obtenint com a resultat un grapat de cançons típiques del gènere, que per a res sonen a noves ni sonen procedents d'un nou projecte.
Qualitat: sí, so: molt bo, originalitat: l’artwork.

Lluís