Ara marxem, ara ens quedem, ara ens separem i traiem un recopilatori amb el millor de la nostra carrera...aquest ha estat el dia a dia de la banda durant els darrers quatre anys en que, no es sap ben bé perquè, han desenvolupat una mena de capacitat per marejar als aficionats de la banda fins al punt de portar-los a la desesperació.

"Revolution" és el resultat de tot aquesta anar i venir, i el cert és que, el resultat final pot fer-los reconciliar amb aquells qui es van cansar de tanta noticia i tan poc treball compositiu durant aquests darrers anys. Aquest nou disc de la banda alemanya, és totalment impecable de principi a fi. Suposem que els anys d'experiència i aquest llarg temps d'inactivitat els han ajudat en les tasques compositives d'un disc en el que ells mateixos eren conscients del que s'hi jugaven.

En aquest nou treball, trobem uns Crematory netament més comercials i escoltables, que cedeixen més protagonisme a un dels valors que fins ara quedava més en segon terme, com són les veus netes. Però el més important d'aquest disc és que aquest petit pas evolutiu no ha fet perdre a Crematory ni una mica de la seva marcada personalitat. Així, en definitiva, tot i el pas del temps, i els petits matisos evolutius que ha d'experimentar qualsevol banda que no pretengui quedar-se estancada, "Revolution" no deixa de ser un disc 100% Crematory, amb els seus passatges gòtics, les seves característiques melodies de teclat, la increïble veu gutural de Felix...la personalitat del grup es manté inalterable fins i tot en les lletres, en que tornem a trobar alguna que altre referencia al concepte del pas del temps, particularitat conceptual de la banda fins a nivells obsessius (només comparable a l'obsessió irònica de Sentenced amb el suïcidi).

Ivan Cateura