Recordo que em va saber greu la seva separació, i encara que no esperava massa de la seva reunió, em va sorprendre gratament el “Revolution”, i em va agradar la incursió en el més melòdic a la vegada que electrònic. No trencava amb el seu passat però sí que oferia una versió més fresca i actual de la seva música.
Després vam tenir el segon disc de portada vermella que indicava que també era el segon en alemany. Ja no era un discàs de principi a fi, però teníem bons temes com “Warum”, “Kaltes Feuer” o “Das Letzte Mal”, i encara que perdíem una mica d'aquella electrònica, va seguir sent un so fresc per a Crematory.
Després va venir “Pray”, per a mi la primera decepció amb Crematory en molts anys, poc més que “Left the Ground”, que no era un gran tema, però mantenia un bon tempo en l'oient. Però ens acostàvem i sonava cada vegada més al que havien fet al segle passat.
I aquest nou “Infinity” segueix aquesta línia marcada pel Pray”, els ritmes, les estructures i la veu de Gerhard es fan repetitives una i una altra vegada. Novament salvem a en Matthias en els intents de crear varietat en les melodies de veu neta, però els recursos s'acaben i aquestes melodies no poden salvar els temes, ni de bon tros, el disc sencer.
Una veritable llàstima, perquè no és un mal disc, i hi ha molt treball en aquestes melodies netes, però el jefe s’ho carrega donant-nos la sensació que han pres temes antics i simplement els han canviat aquesta veu melòdica.

Lluís