Hi ha certa senyoreta, que si llegeix això es donarà per al·ludida, més o menys seguidora del que aquestes ments insanes fan amb la música, que es queixa sovint de que el Thrash no té suficient espai en les nostres ondes o les nostres línies. Hòs…(!!), si aquest male…(!!!) disc no és pu…(¡!!#$!!) Thrash Metal que vingui el mateix Tom Fuc!?@#!ng Araya i que m'arrenqui el forro dels coll... (&%!!!??!!@!!) a queixalades.

Segons vaig escoltar aquest disc per primer cop no vaig poder resistir la temptació de punxar-lo un cop i un altre. Els xilens de Criminal han trobat el seu filó en les bones maneres, sense necessitat d'inventar res: temes amb tempos variats, canvis de ritme, cadències pesades que es tornen d'una agressivitat que espanta, arribant a tocar en alguns moments el Brutal Death o fins i tot el Black Metal de tall més clàssic. L'enregistrament és absolutament professional, les veus prou expressives i la producció, donat l'estil, rica en matisos, amb generosos arranjaments de guitarra i alguns guinys tecnològics acords amb els temps que corren. Tema apart mereix el bateria del grup, Zac O'Neil, seguint l'escola dels millors del gènere com poden ser Gene Hogland, Dave Lombardo o Igor Cavalera i que no només toca com un posseït sinó que, a més, té alguns detalls que et deixen estupefacte (que no estupefaent...). Redescubrint el Thrash Metal.

Ivan Sàez