Pel que sé, he de ser dels pocs admiradors d’Stygma IV del sud d'Europa. Bo, d’Stygma IV, de Muddy Crutch, de Big Heat, d’Stigmata i també d’Stigmata IV, que són (crec que no m'hen deixo cap) tots els noms pels quals va passar aquesta formació ja desapareguda. Al 2005 es van quedar sense bateria, i atès que era una banda més habituada a canviar de nom que de membres, no ho van poder assimilar i es van separar. Alexander Hilzensauer (baixista) i Günter Maier (guitarrista) van seguir amb les seves inquietuds musicals que, entre d'altres bandes, han donat lloc a Crimson Cult.
Ara ens presenten aquest primer cd homònim de resultat dispar, així com la seva sonoritat, ja que tenim temes que ens recorden al metall fosc i depriment de la seva anterior banda, però també tenim temes més Doom i altres de tints més èpics, uns amb base més power, altres doom i altres heavy, i sí, és una combinació difícil de pair. I més difícil és quan tenen a un vocalista que en molts temes intenta imitar l'extravagant forma de cantar d’en Ritchie Krenmaier, el que fora vocalista d’Stygma IV i, sincerament, si una cosa tan rara com aquestes melodies no et surten de dins, és molt difícil poder transmetre quelcom amb elles a qui t'escolta.
D'altra banda tenim temes un tant més “normals” que entren bastant millor com “Evil Design” o “Lava Machine", que després d'un parell d'escoltes fan les delícies dels qui trobem a faltar a Stygma IV, i de la resta de la humanitat després d'algunes escoltes més, potser també. Temes destacables dins d 'un disc desigual, tant per estil com pel resultat obtingut.

Lluís