L'art de la contradicció està massa estès en el món musical, i en certs casos, com aquest, no crec que ajudin massa a que el grup aconsegueixi crear-se una reputació per ser ells mateixos.

El seu primer àlbum va ser anunciat a tort i a dret, és un dir, com un apadrinament per part d'en Luis Tarraga de Hamlet al encarregar-se aquest de la producció. En el seu segon assalt, i amb total "intel·ligència" se'ns continua recordant aquest fet. Hamlet no són Cripta ni l'inrevés.

Sembla que algú vulgui que Cripta tinguin que portar la llosa d'haver estat produïts per aquest senyor d'ara en endavant. Ni els beneficia ni els durà a vendre més d'un centenar més de discs gràcies als fans d'una altra banda.

Per tant i per als que es preocupen de la seva música i no del demés, informem que el salt qualitatiu d'aquesta banda ha estat considerable. El seu so, amb múltiples referències i influències, aglutina diferents matisos, colors que et poden recordar lleugerament a diversos grups o estils, com per exemple, i perquè negar-ho, els anteriorment esmentats Hamlet, s'engloba perfectament a una sèrie de missatges agressius i directes, políticament incorrectes, socialment impecables, que parlen de la realitat d'un país, aquest, com molts pensen i pocs s'atreveixen a expressar-ho a les masses.

Sigui com sigui, si aquest grup lluita per fer-se respectar com a tal, la veritat és que estan en el camí a seguir. Una altra cosa és que els demés el hi sàpiguen vendre el seu producte.

Devi